...destapo el meu boli bic...
Bon dia a tots i a totes!!!
Avui m'agradaria compartir amb vosaltres una frase que va escriure en el seu moment Pere Casaldàliga, aquest gran bisbe de la teologia de l'alliberament, lluitador incansable de les persones més pobres del seu país.
Suposo que aquesta experiència és la que el fa escriure això:
"Es tarde, pero es nuestra hora.
Es tarde, pero es el tiempo que tenemos a mano para hacer el futuro.
Es tarde, pero somos nosotros esa hora tardía.
Es tarde, pero es madrugada si insistimos un poco."
És realment al.lucinant!!! Llegiu-la, rellegiu-la, ja en veureu quina grandesa s'amaga dins aquesta petita lectura.
I és que algunes vegades, a la nostra vida, sembla que és tard per a qualsevol cosa, poder degut a que el temps passa molt depressa, poder perquè tenim por a canviar, a millorar, a construir el nostre futur...
Em dona la sensació, que quan es tracta de mirar al futur tot costa una mica, sobretot quan aquest futur esta farcit de novetat. Però l'important de la frase del nostre amic Pere és la insistència per treballar en el present.
Malgrat sembli tard per a fer qualsevol cosa, mai ens ha de frenar per a treballar pel present més immediat.
"Es madrugada si insistimos un poco". Doncs, avui, la invitació que em faig a mi i a vosaltres és que pensem que és de matinada i que queda molt per a treballar. Mans a la feina i a ser persones esperançades en el futur des del present.
Una forta besada a totes i a tots
i gràcies a vosaltres per estar al meu costat.
Avui m'agradaria compartir amb vosaltres una frase que va escriure en el seu moment Pere Casaldàliga, aquest gran bisbe de la teologia de l'alliberament, lluitador incansable de les persones més pobres del seu país.
Suposo que aquesta experiència és la que el fa escriure això:
"Es tarde, pero es nuestra hora.
Es tarde, pero es el tiempo que tenemos a mano para hacer el futuro.
Es tarde, pero somos nosotros esa hora tardía.
Es tarde, pero es madrugada si insistimos un poco."
És realment al.lucinant!!! Llegiu-la, rellegiu-la, ja en veureu quina grandesa s'amaga dins aquesta petita lectura.
I és que algunes vegades, a la nostra vida, sembla que és tard per a qualsevol cosa, poder degut a que el temps passa molt depressa, poder perquè tenim por a canviar, a millorar, a construir el nostre futur...
Em dona la sensació, que quan es tracta de mirar al futur tot costa una mica, sobretot quan aquest futur esta farcit de novetat. Però l'important de la frase del nostre amic Pere és la insistència per treballar en el present.
Malgrat sembli tard per a fer qualsevol cosa, mai ens ha de frenar per a treballar pel present més immediat.
"Es madrugada si insistimos un poco". Doncs, avui, la invitació que em faig a mi i a vosaltres és que pensem que és de matinada i que queda molt per a treballar. Mans a la feina i a ser persones esperançades en el futur des del present.
Una forta besada a totes i a tots
i gràcies a vosaltres per estar al meu costat.
2 comentarios
dvd -
recoger los sueños en las noches frías
como cuando no hay peces recojo las redes vacías.
Quedaba mucho por hacer.
Quedaba mucho.
Aprendí a sumar lo lógico y lo incierto.
A poner la mesa.
Aprendí a tolerar la presencia necesaria
de las arañas.
Aprendí a soportar sólo lo soportable.
Y quedaba mucho por hacer,
rechazar el tedio, luchar contra él.
Y quedaba mucho por hacer.
Limpiar de malas hierbas el prado,
arrancar las rejas y cercados.
Hacer montones: perros con gatos.
Hacer montones: soles y estrellas.
Borrar las señales de vuelo
para que los pájaros sean dueños del cielo.
Y quedaba mucho por hacer...
Y quedaba mucho por hacer...
Y quedaba mucho por hacer...
Y quedaba mucho por hacer..."
Manolo García
Anónimo -
Miquel Martí i Pol